El restaurant dels germans Marcos, espai referent del músic i compositor acull una experiència gastronòmica única per recordar a l’amic després d’un any de dol
Els assistents es van “menjar” la música de Santos gràcies als magistrals plats, vinculats a peces de Santos, en el que va esdevindré una experiència gastromusical sublim
alícia coscollano i masip
El conegut restaurant de Vinaròs regentat, pels germans Marcos Calabuig, acullia dissabte 26 un homenatge a l’amic en una simfonia gastronòmica vinculada a les seus peces musicals. La proposta consistia en una trobada dels amics que el músic vinarossenc va acceptar al seu costat en el seu últim tram vital, els que van estar amb ell fins al final, que volien reunir-se per tal de retre i compartir un memorable homenatge.
Es pretenia gaudir d’una trobada sensorial i en un lloc submergit en energia Santos, com el Nou Gastrobar. Un espai de referència del músic, compositor i amic. Així, partint d’unes de les peces més emblemàtiques del compositor universal, es va crear un intercanvi de sensacions i evocacions que van fructificar, finalment, en uns plats extraordinaris confeccionats per l’equip del Nou Bar expressament per l’ocasió. A la taula, acompanyant el plat, un menú musical que interpretava cada peça que devia sonar durant el dinar confeccionat per la persona que signa aquest article. Les peces musicals escollides que van protagonitzar el dinar santista van ser : Hola, Hola!, Tocatico, Moviment 6, Belmonte i Bujaraloz by night. Música essencial per una cuina intensa.
El dinar començava amb el ‘Hola!’, acompanyat per una moluscada de marisc cuit i cava sòlid amb vermut i algues acompanyat per un cava que aportava tota la salinitat de la mar. Continuava amb el ‘Tocatico’ amb un micuit d’ànec amb poma i anguila fumada, frambuesa, vinagre i petazeta regat amb un vi ranci dolç. Continuava l’intens i soterrani ‘Moviment 6’ amb unes sopes escaldades amb fumet de galera i, per baix, mandonguilles de galera i caviar de salmó, entre d’altres ingredients. Posteriorment arribava la vitalitat de ‘Belmonte’ amb un plat de canaló de cua de bou, trufa i xocolata, entre d’altres, tot regat amb un vi del Priorat.
Finament, el plat dolç, amb la peça ‘Bujaraloz by night’, consistia en tres lioneses farcides amb sabors de sempre que es menjaven amb els ulls tapats per un antifaç. La música què, com deia Santos, accedeix al cau de els emocions per un canal especial, es convertia en fil de transmissió que generava multitud de percepcions sostingudes i potenciades per cada component del dinar gràcies a la saviesa cuinera dels germans Marcos i Juanjo Roda, mestre cuiner que també va participar en l’elaboració de la catarsi santista.
Aquest ha estat un dels actes més sentits que s’ha dut a terme proppassat l’any de la seua mort. Totalment íntim i en un diàleg permanent amb el music i compositor, amb l’amic, a través de la seua música.
L’ovació final va ser unànim per a l’equip del Nou Gastrobar.
MENÚ MUSICAL automàtic
FIGASANTOS, FAGOTROP, MISSATGE AL CONSTESTADOR. DINAREM AL NOU
HOLA, HOLA!
BRINDEM amb FOC. Columnes de sal i sol, Ones farcides de vida, esclat de llum. Ladys and gentelmen: guepards amb barretines. Musclos i ranxo mariner. Naveguem pel pit del món. Glop de vi, suquet turquesa. Salinitat submarina. Pits rodons. Fanfarria al Gran Blau, la Mediterrània en plataforma. Sonoritat aquàtica. Identitat sonora.
TOCATICO-TOCATA
Tic-tac. Toca, Tico. Ens mengarem l’avantguarda. Força creadora, erupció controlada, nucli volcànic. Sóc l’esclat i la implosió. Sóc el so, el mètode despullat, la pregunta i la resposta, el triple salt mortal: sense cap xarxa. La fina petxina.
MOVIMENT 6
Sopes d’aigua de pluja, vida incipient, bes i sospir, pírcing eròtic. Els teus tacons, la tapia, màquina d’ametlles al descampat del carrer doctor Fleming. La densitat del cor. El pols essencial, úter i cadència. La nicotina al dit de Julbe . Alè soterrat. Jo sóc jo i la meua filla. Ho tirem avant? Brama amb mi. Silenci.
BELMONTE
L’estraperlo als trens cap a Barcelona, Iogurts en sal i el sol eròtic de juny, suor i arena, la plaça de Vinaròs, bou de la modernitat. Banyes i , taronges. La boleta de gelat a Penya, l’amor a porta tancada, el còctel de rabo i orella al Nou. El bou seu al pati de butaques. Aplaudeix.
BUJARALOZ BY NIGHT
Passió de l’ home peix. Tapa’m els ulls i abraça els meu peu nu. Tornarem a tallar la mar, Sargantaneta. Cremo i incendio el capvespre. A l’horitzó, Nova York, el power minimal: el romanticisme com a reducte. Ones, tsunami, canibalisme il·lustrat. A l’escenari el perfil de Bach. Petits dolços que es dilueixen a la boca. Llàgrimes incipients a la Fantasia de Shubert. L’alé de De Victòria. La mare, sempre.
dinar santista al Nou Gastrobar
alícia coscollano i masip
vinaròs 26-01-2019