territori cultural

Processó de la Matinada: quan la tradició es fusiona amb el video art

La Confraria de Jesús Natzaré fusiona la música de Carles Santos, el Video Mapping de David Inlines i les imatges de Pedro Vidal per aconseguir una potent projecció sobre els murs de l'auditori municipal 

A les 5:30 del  mati, amb la plaça a les fosques, la façana de l’auditori municipal W. Ayguals de Izco ha cobrat vida pròpia. La cara de Jesús de Natzaret ha conquerit la façana. Un Crist sense cabells, amb signes evidents d’haver passat ja pels colps condemnatoris, mirava a la gent assistent al video mapping amb un pestanyejat quasi humà què, per uns moments ens ha colpit,  donada la grandària del rostre. Era tan sols l’inici. La sumptuosa peça musical composada per Carles Santos i cedida per a l’ocasió, Crits de Crist, in crescendo, ha senyorejat la plaça amb un volum potent que ha acompanyat la resta de la sèrie de imatges projectades per David Inlines sobre els murs de l’antic convent. Flames, sang vessada i tot el dramatisme de la iconografia catòlica barrejat amb elements tant moderns com paraules de plàstic blanc en caiguda lliure, “crits” lliscant interminablement per les antigues parets, omplint els murs en una intensitat creixent.

Un creatiu còctel musical i visual què, com ha matisat David, basat amb una “simbologia cristiana molt impactant”. David sol basar el seu treball amb un primer brainstorming –pluja de idees-, sobre aquestes idees realitza una selecció, fins que es queda amb el que millor s’adequa als efectes que està buscant, “em situo mentalment davant l’auditori i elaboro un storyboard, quan ja tinc clar el que vull fer, ho porto a la pràctica, en aquest cas ho vaig mostar a Carles Santos i li va agradar prou,  també a Tony Riolobos, però realment el resultat final sols els veus in situ, en el moment de la projecció”. “Però si portes el material preparat, i els contrastos ben fets, a m i m’agrada molt jugar amb els contrastos de color, normalment queda bé... avui estic prou content del resultat”

El Crist sense cabells que es projecta just al principi del vídeo mapping accentua molt el dramatisme del rostre. En aquest sentit, David ha explicat que tot va sorgir a partir del sistema de 3D, “envio fotos per adaptar-les al sistema 3D, i clar, tenia que enviar la imatge del Crist sense cabells, perquè els cabell tornava boig al software, i just en vore aquesta imatge tant potent del Crist, a Santos va agradar-li molt, i va desitjar que sortiges com a primera imatge de la projecció. I així ha segut”, ha explicat David, que marxa dins d’uns dies a treballar a Madrid contractat per una empresa de suport audiovisual, el responsable de la qual el va vore treballant per a The Hole. El projecte del vídeo mapping està pensat des de fa un any, David ha invertit un parell de mesos en el muntatge. A més, la projecció ha estat muntada utilitzant també imatges de Pedro Vidal, fotògraf, a través de les quals hem pogut vore la presència del Crist en llocs poc habituals de la ciutat, com ara el mercat municipal.

Una de les característiques que ha aportat més humanitat a la imatge projectada del Crist ha segut el pestanyeig, que s’ha dut a terme a través d’ un programa concret, una acció que  confereix al rostre plasmat sobre els murs de l’auditori una expressió de perplexitat al final de la projecció, quan  el seu rostre projectat generosament sobre la façana escolta la lectura de la sentència que el condemna a mort. Aquest ha estat el punt on les portes de l’actual auditori, antic convent, s’han obert per deixar pas a Jesús Natzaré, un moment que ha marcat l’inici de la processó, què, com altres anys, ens ha traslladat en el temps. La comitiva ha desfilat des del carrer Major buscant la residencia Sant Sebastià, per carrerons del casc antic que han accentuat encara més l’intens olor a encens i el so del tabal, solemne en mig del silenci de la matinada. La tornada, arran de mar pel passeig marítim ha deixat la ja típica imatge curiosa del Crist contrastat per un fons conformat per l’aigua de la mar. Un retorn al punt de sortida, l’auditori, on ha finalitzat una vegada més la Processó de la Matinada, ja amb els primers besllums del dia aguaitant entre els núvols.