Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

Carles: t’ho dic des de l’estómac

alícia

Si tinc que dir alguna cosa sobre la teua última acció, té que ser des de l’estómac. Tu ja ho saps. Com ho escrivia i escric sempre. Els últims dies, des de l’habitació el finestral s’obria a la mar amplia i blava que vas recorre com els extraterrestres, damunt d’un piano. El qualificatiu de geni te l’havies guanyat feia temps, però sovint el suportaves amb la paciència del músic. El fred quedava fora de l’habitació i del pis del carrer Carles Santos. Pocs viuen al carrer que porta ell seu nom. A les prestatgeries, Hemingway, El Padrino, grans de la literatura europea i imatges teues plenes de vitalitat que contrastaven amb el silenci. Ens vam donar la mà un moment, perquè jo venia gelada del carrer. Un últim contacte sumat als últims dies a l’hospital, just al quart acte. Al voltant, els amics: la família estimada. Els més propers.

Ara, en aquest moments, els mitjans ja estan informant sobradament de la teua acció final, rebo alguna trucada, volen informació d’aquesta acció contundent, amic meu. I no deixo de recordar totes les seqüencies que em venen a la memòria. I tindria que escriure alguna cosa, em dic, perquè tinc que informar de la teua última acció. Però em costa moltíssim informar de certes circumstàncies. I m’envolto de les llargues converses, de la boleta de gelat de Peña –llépols els dos-, abans de muntar a l’auditori que també porta el teu nom per tal de continuar el resum biogràfic, un pas més per poder endinsar-me en el teu món, i dels riures davant alguna anècdota, i del casc de tauró amb el que creuaves la frontera, i de la moto i la xupa de cuir, de Moscou i el cinema, i de la platònica que recosia xarxes al port, i de l’entrada per vore al Barça mastegada per tal que els fills de p... no pogueren anar a vore a
Cruyff, i de la boira del dia de les torxes muntat de matinada fosc a l'ermita, i de tanta i tanta vida.

 

I ara tinc que informar de la teua última acció, i tinc les galtes totalment banyades i penso que ja està bé, que aquest 2017 és un any per emmarcar, i que si no podríem tornar a Penya, a prendre un gelat, i riure i muntar i fer bramar el Bösendorfer com una bèstia ferida. I vull pensar que ja ho estàs fent, entre núvols i clarianes. I que el toques per sempre més, amb Greta al teu costat, mirant amb mig somriure tot l’enrenou que has muntat.

Si, ja se que ara tinc que buscar alguna cosa seriosa, en pla periodístic. Alguna  cosa que transcendeixi l’amistat i que em situï en el paper que em toca. I ja la tinc: Ha mort l’últim geni del segle XXI. Silenci. Quint i últim acte. 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.