Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES 10 3162 1299 2120 5380 9915


606 85 34 89 // 652 95 35 31

territori cultural

L’Espai Onada acull tot un esdeveniment literari amb la presentació del resum biogràfic “Manuel Milián Mestre”

Josep Manuel San Abdón signa aquest resum biogràfic que esdevé el número 2 de la col·lecció Gent Nostra, Sèrie Major, dedicat a personalitats del territori

L’Espai Onada establirà confluències al llarg de l’any com espai literari dinamitzador de debat  

alícia coscollano

L’Espai Onada acollia la tarda de dissabte tot un esdeveniment literari amb la presentació de l’obra signada per Josep Manuel San Abdón “Manuel Milián Mestre”, un resum biogràfic que queda inclòs en la Col·lecció Gent nostra, dedicat a personalitats de tots els àmbits de les nostres comarques. Un títol què, concretament, pertany a la Sèrie Major, que va quedar inaugurada l’any passat amb un resum biogràfic dedicat al músic i compositor internacional Carles Santos.

Les instal·lacions de l’editorial de referència al nostre territori, a més d’acollir l’equip editorial que ha aconseguit implantar una fita de qualitat indiscutible al llarg de la geografia de parla comuna, ofereix a la planta baixa un espai en disposició al debat, presentacions i entrevistes que tot i que ha acollit actes rellevants des de que l’editorial va obrir portes, pretenen activar amb propostes d’una freqüència més dinàmica, com explicava el director científic de l’editorial Miquel Àngel Pradilla, en una sala plena al límit. A la taula, els protagonistes de la tarda literària, el biografiat, Manuel Milián Mestre, i l’autor del llibre, l’escriptor, professor i crític literari Josep Manuel San Abdón, acompanyats pel tancament del cercle cultural, tant el conductor de l’acte , Joan Ferré, columnista d’El Dissabte, i el mateix Pradilla.   

Onada, un 50% de la producció editorial dedicada al territori

L’editor recordava les 400 obres que ha editat Onada i que actualment es poden trobar al mercat, amb un volum d’un 50% de la producció editorial dedicada al territori, ni més ni menys. Un treball ingent que se sosté amb una idea i un criteris clars i ben definits des dels seus inicis.

Així, Pradilla presentava a l’autor, San Abdón, indicant que “és de casa, un dièsel”. “Prudent i i persona de l’entorn emocional d’Onada”. De Millán afegia que tot i la coneixença prèvia dins de l’àmbit intel·lectual, l’elaboració del llibre i de tota la seua arquitectura literària l’ha permès conèixer-lo en un pla més personal, “és una persona empàtica, propera de verb esmolat i fluid i amb una sintonia extraordinària amb el projecte d’Onada”.

En el torn de intervenció, Ferré, que també es ficava en la pell de moderador de l’acte, destacava de Milián “el seu amor pel territori”, a més, del seu do natural d’una memòria prodigiosa que el permet emmagatzemar dades, noms, fets i anècdotes crucials en la vida i trajecte de l’Estat en moments claus de la seua història recent.

Una obra amb coberta satisfactòriament morellana

Ferré destil·lava una fina ironia apuntant –en referència a l’ últim llibre del conegut polític, periodista, escriptor i tertulià, Els ponts trencats-, que on sí ha estat present Milián és en el trencament de diferents murs, com el de Berlín. De San Abdón apuntava que “50 anys després continua dedicant-se la que volia”, sempre lligat, d’una manera o d’altra, a la literatura. En aquest sentit, San Abdón descrivia l’enfocament de la bastida del llibre situant ells diferents apartats i capítols en els que havia contextualitzat tot el resum biogràfic de Milián, narrat a través d’ una llarga conversa. L’obra, amb coberta satisfactòriament morellana -mostra l’skyline del castell més conegut de l’interior de les nostres comarques-, es divideix en apartats vitals, com ara la historia dels avis, la guerra civil o una infantesa marcada per l’absència de la mare. Cal destacar la menció en diferents moments de l'acte a Teudo Sangüesa. 

També conta de primera mà la seua vinculació amb el seu oncle Manuel Milián Boix, figura que representarà la columna vertebral dins de la seua vida formativa.  Als 10 anys ingressa al seminari de Tortosa, lloc on arrodoniria al seua primera i bàsica formació. L’etapa periodística també ha tingut molt de pes en la vida de Milián, com se indicava durant  la presentació del llibre. Noms que marquen la seua trajectòria professional podrien ser el Noticiero Universal o també la seua etapa coma  soci fundador d’El País. Paral·lelament, la seua coneixença del món empresarial, i  la seua vinculació a la política, acompanyant a Manuel fraga en la fundació del que actualment és el PP. En el seu torn de intervenció, per cert, Milián no va deixar de utilitzar el seu verb àgil per dir el que pensava del desagraïment al quall ha sotmès aquest partit a alguns dels noms que van implicar-se a fons en la conformació d’un partit del qual actualment rebutja amb contundència les seus debilitats, que han fructificat en nombrosos casos de corrupció política.

Milián: som gent amb caràcter brau

Milián, el qual manifestava sentir-se més còmode en la terminologia Regne de Valencià o País Valencià, traslladava una valoració històrica del tarannà de la gent de les nostres comarques, “persones amb caràcter brau” que havien participat en alguns dels moments puntuals més significatius al llarg de la història, com la revolta de les Germanies, entre d’altres. “Gent decidida” que configura “la 5ª província”. Un sentiment, aquest respecte a la pròpia terra i característiques addicionals de la Ilercavonia, que el seu oncle va imbuir-li a foc.  Precisament, com a comentari alliçonador, Milián afirmava que “el dia més trist de la vida del meu oncle va ser el dia que es va dividir la Diòcesi”.

Actualment, però, i referint-se al context socio-polític , el conegut escriptor, periodista i tertulià apuntava que “estem vivint un final de història brutal”. “Qui vulga que passarà que estudiï Grècia i Roma”, citava com a fonts històriques precursores. Cicerò era citat per Milián com a referent moral tant en valors com en política. També narrava la situació de desengany personal, diversos desenganys, que ha patit al llarg dels temps, sempre sense perdre de vista la construcció de ponts de apropament entre idees i persones. Tot i això, recordava que Fraga li havia negat una vegada a Rajoy com al seu substitut, ja que “sent gallec no el parlava, i no havia guanyat ni unes eleccions al seu propi municipi”.

La seua presència en moments clau no sols a l’estat espanyol, sinó també en la lluita contra la guerrilla nicaragüense -que tenia en el punt de mira a Eden Pastora-, el confirmen com una personalitat extremadament atractiva en diferents àmbits en els quals s’ha imbuït, ja per interès propi o ha demanda de polítics coneguts a un nivell internacional . A la memòria queden el Pacte del Majestic, i altres instants rellevants del decurs polític estatal.

Una acotació, però, tot i els ponts sempre ferms com a condició personal indiscutible, rescatant la figura de Sant Agustí, plena d’actualitat, com assenyalava, afegit la carència tant important de seny amb la qual viu el panorama actual per part dels principals protagonistes, “tindríem que retornar al seny dels nostres avis”, aconsellava. Quan a l’escissió catalana, sorgida ja en el punt final de la presentació del llibre a una pregunta del públic, Milián lamentava que els canvis no foren graduals.

Això sí, deixava sobre la taula el problema econòmic com a base i fonament que ha propiciat l’estat actual de les coses, amb un territori, el nostre, que sosté gran part de l’economia estatal. Cosa que a Madrid no han sabut llegir de manera adequada.

Quan a l’autor, San Abdón, la vivència experimentada tant en la confecció del material del qual se composa el llibre, com les presentacions successives que han tingut lloc en televisions com 8TV o TV3, a més de la presentació a Castelló o la mateixa d’ahir a l’Espai Onada, han estat moments vivificants, com afirmava, que ha viscut amb fonda satisfacció personal.  

El moment de signatures i dedictòries del llibre cloien l'acte de presentació, que va esdevnidre multitudinari. 

 

 

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.