Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Estimar a qui o com

Estimar a qui o com

alícia coscollano

Estimar. A qui, a què, o com. Si ficar la mà al cor i deixar anar lliurement la teua capacitat d’estima es jutjat en lloc de convertir-se en el millor passaport. Ser un ens conscient que estima, una persona preparada per a ficar-se les sabates de l’altre, per caminar el seu i altres mons. Per a comprendre. Per a analitzar estereotips, corses, prototips. Un dia per a recordar que hi ha gent que estima no deuria ser un fet destacable al calendari de celebracions. Però se celebra: Dia Internacional contra l’Homofòbia.

Se remarca així que hi ha amors homosexuals, bisexuals, que existeixen persones transgènere. Es més, el que es recorda es que hi ha altres persones -que potser no saben, no poden, no han aprés o no permeten que l’amor es mostre a cara descoberta- que no toleren que altres s’estimen sinó és de la manera estipulada. Hi ha el símptoma ...i la malaltia:  els apallissen, els llancen des del més elevat dels edificis, els maten de qualsevol manera, o els aïllen socialment, que és la manera en la que secularment s’ha castigat al individu “distint”. Que és la manera ancestral que l’esser humà utilitza com a mètode de rebuig cap a l’altre. Com quan encara estàvem vivint el fosc franquisme.

La tirania imposada no s’utilitza tan sols contra col·lectius que estimen, com si l’amor fou un crim que deuria ocultar-se en un món que rossega el gris i que contradiu l’arc de Sant Martí escollit per el grup de persones que estimen a qui els ve de gust emmarcats sota les inicials LGBT.  També existeix intolerància contra el lleig, el baixet, el gros. Contra tots aquells que trenquen una suposada harmonia i unes mesures potenciades pels grans magatzems. Tot deu de contenir una justa mesura, uns paràmetres ordenats i classificats. Un número designat. No importa per qui, no importa perquè. Situem en els extrems a tot aquell que se’n surt de la seqüència. Tot i que sembla superat, hi ha notícies que et sorprenen. I comproves que encara queda molt per fer. I els veus. Arrosseguen els peus des de fa anys pels passadissos foscos de la memòria. Anys enrere sentint-se culpables, menyspreats, avergonyits, estigmatitzats. El resum de tot plegat es que es persegueix, simplement, al diferent.

Una solitud patida per molts integrants de col·lectius que pateixen no pertànyer al grup designat com hereu i protector de la gran virtut social, es a dir, a tots aquells que no són home, blanc, amb una economia que el permet convertir-se en un brillant consumidor i que aparentment preserva les normes socials. Quelcom que ens remet, dissortadament, als barracons dels apartheids personals i privats. De l’apartheid de cada dia. 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.