Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

parole, parole

Vagues, periodisme i xoriços

Vagues, periodisme i xoriços

alícia coscollano

Segueixo els articles publicats i els suports declarats als treballadors d’El Periòdico de Catalunya i l’Sport. Segons els articles vinculats al fet, trobem que els treballadors deuen assumir unes retallades del 16% en el sou. Circumstància que se suma a haver suportat més pressions per treballar més amb unes condicions molts més precàries. Les retallades en els sous, segons denuncia CCOO, van dirigides sols als treballadors, no així als directius. La vaga ha obligat a l’empresa a suspendre la Gala ‘Català de l’any’ i avui estava prevista una assemblea a les 12:00 amb el “regal” d’una xoriçada posterior en “honor” als propietaris del Grupo Zeta.

Els treballadors han optat per impedir que surti el diari en paper al carrer entre el 15 i el 19 de maig i per paralitzar el web del diari. Per a un diari, sens dubte, pot ser una tragèdia alguna cosa més que quotidiana, perquè tants dies sense sortir al carrer i de tallar l’aliment a la bèstia voraç d’una web, sumats a la mala premsa que li estan dedicant altres mitjans en suport als treballadors potser un tsunami per a al Grup.

Cal destacar que les vagues, en diaris i en mitjans de informació en general, es veuen poc. Tot i la precarietat que cada cop inunda més les redaccions dels diaris, els horaris medievals, les retallades, la pressió i les sempre delicades relacions amb sectors de l’àmbit polític, no és freqüent que els treballadors dels mitjans surtin al carrer, estan més acostumats a informar sobre vagues d’altres. Ni tan sols els treballadors de Canal 9, quan les pressions es van fer tant dramàtiques, van sortir al carrer per a protestar. Si algú és ficava xulo, l’enviaven al Guantànamo del Canal: al Punt 2, que era on es feia tele en valencià de veritat.

La crisi econòmica i la davallada en l’entrada de publicitat ha canviat el paisatge dels mitjans, i ens ha convertit en ens més perversos. A més, es treballa molt per menys. En el cas dels redactors la problemàtica s’accentua. A més, estem vivint una revolució tecnològica que està canviat el planeta i la manera i les eines de comunicar-nos amb el lector.

Les xarxes i internet estan canviat el panorama global, no sabem si per a millor o per a pitjor, caldrà tenir compte, això si, ates el desconeixement i l’abast de l’arma que estem desenvolupant. Sols cal observar com a incidit l’atac ciber que s’ha efectuat a nivell global en els últims dies. La fragilitat de tot el sistema queda palesa en accions d’aquest tipus. Un món fràgil que es sosté per una economia, de la qual, tot i que en parlen de reactivació, continua sent fràgil.

Els treballadors d’El Periódico han dit prou. I han estat valents. Els que hem patit situacions d’abús semblants per part d’empreses que et lleven fins l’última hora personal de dilluns a dilluns per atendre els seus qüestionables interessos i amb amenaces intolerables, en algun moment hem hagut d’escollir també, entre dignitat o continuar endavant, sovint tancant els ulls i llançant-nos sense xarxa, amb fills o sense. La conclusió no ha estat igual per a tothom. Però el que queda clar es que treballar –i més en un medi laboral com el del periodisme-, requereix tractar els continguts amb dignitat. I, com pots fer-ho, quan t’han furtat la teua?

 foto: Media.cat
 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.