Col·labora

Vols col·laborar i donar el teu suport a La Calamanda? Volem continuar informant-te i complir amb un gran repte: el de oferir-te una informació de qualitat i independent.

Necessitem de tu i de gent que crega amb aquest projecte. Informa't

Caixa Vinaròs: 95 3174 5899 9420 4185 8016

Caixa Rural Benicarló: IBAN ES63 3162 1299 2916 3740 8715


606 85 34 89 // 652 95 35 31

activisme
Lara Domènech (Femme Forza Vinaròs): “S'ha construït una imatge de les feministes completament estereotipada i falsa”

Lara Domènech (Femme Forza Vinaròs): “S'ha construït una imatge de les feministes completament estereotipada i falsa”

“El paper de les teòriques i les acadèmiques és importantíssim, per que doten de discurs i donen arguments”

alícia coscollano i masip

 Des de fa uns mesos el nom Femme Forza Vinaròs ha anat sorgint dins de l’actualitat activista a la nostra comarca, amb el nucli de formació, però, implantat a Vinaròs. Encuriosits, des de La Calamanda ens hem volgut apropar a aquest col·lectiu que, fins ara, era una denominació plena de intencions. Parlem amb la presidenta i portaveu de l’associació, Lara Domènech Rodríguez, i, evidentment, ens convertim en advocat del diable. L’objectiu es oferir una visió polièdrica d’un moviment que pren forma i força, i que se suma a altres nascut en els últims temps a les nostres comarques. Al temps, volem comprovar l’evolució atenta d’un activisme teòric i pràctic que al llarg de la seua trajectòria ha estat vinculat a diferents corrents polítiques, sempre progressistes, però que fonamentalment i principal, ha fet recerca constant de dades amb les quals desmuntar una societat marcadament patriarcal.  A la foto que il·lustra l'article, gran part de la família Femme Forza Vinaròs davant la casa del poble consistorial. 

 

 

Lara, per iniciar la conversa, m'agradaria concretar què enteneu en Femme Forza Vinaròs per feminisme.

No hi ha una única manera d'entendre el feminisme, per això crec que la definició de Victoria Sau no ha passat de moda, és prou àmplia i oberta com per incloure als nous feminismes :

El feminisme és un moviment social i polític que s'inicia a la fi del segle XVIII i que suposa la presa de consciència de les dones com a grup o col·lectiu humà, de l'opressió, dominació i explotació que han estat objecte en el si de la societat patriarcal, la qual cosa els mou a l'acció per a l'alliberament del seu sexe amb totes les transformacions de la societat que es requereixin (sic)”

Quina pedagogia cal traslladar per tal que s'entenga que el feminisme no vol dir anar contra el gènere masculí, sinó aconseguir una igualtat més equilibrada?

Qui pensa així, demostra que desconeix totalment el feminisme i que ha construït la seua opinió sense tenir en compte la història. Cap moviment feminista  s'ha posicionat mai contra el gènere masculí. No obstant això des del món de la cultura, llibres, televisió, publicitat, pel·lícules, videojocs i sobretot internet sí que s'ha construït una imatge de les feministes com anti-masculines, completament estereotipada i falsa, però que ha calat en molta gent i que ha servit per desacreditar el feminisme.

Per evitar aquests malentesos és crucial establir el vincle entre feminisme i democràcia. Tothom accepta la relació entre democràcia i igualtat , no obstant això hi ha qui s'escandalitza quan es parla d'igualtat i feminisme, i s'enroquen en debats estèrils sobre les característiques diverses d'homes i dones oblidant que es tracta del mateix concepte en tots dos casos : igualtat de drets i oportunitats, igualtat en el plànol polític.

Cap democràcia és perfecta i encara que són igualitàries a nivell formal, no poden garantir aquesta igualtat en els fets, per això és necessari el feminisme. El feminisme és la ideologia política que se centra a eliminar la situació de desigualtat en la qual viuen les dones. Si en democràcia els números importen, com d'important és un problema que afecta a més de la meitat de la població d'un país? Aquest és el missatge que es transmet a l'educació formal, però també deuria arribar a la gent per mitjans informals. Els mitjans de comunicació i el món de l'oci i la cultura són vitals per eliminar prejudicis i conscienciar que una ideologia com el feminisme que abans de res promou els valors democràtics , millora la vida de tots.

 

Com sorgeix l'agrupació, el col·lectiu? Us coneixíeu ja abans d'algun teixit associatiu?

Algunes venien d'haver estat integrants de grups feministes i associacions de la zona, també hi ha altres dones que estan vinculades a l'esquerra política i moltes altres que mai no han participat activament en cap associació o partit.

Quantes persones formeu part del grup?

Aquesta dada és encara informal perquè estem en el procés de constituir-nos com a associació, però actualment comptem amb un grup d'aproximadament 40 persones.

De quines àrees provenen? Quin segment d’edat és el més nombrós?

Hi ha molta varietat i això sempre és bé tenim perfils personals i professionals de tot tipus. Hi ha docents, mestresses de casa , artistes, estudiants, periodistes, jubilades, treballadores en precari, gent que ve de l'àmbit sanitari , el jurídic, el científic, l'associatiu i polític...
Dones amb experiències de vida molt diverses i per això mateix molt valuoses. El tret comú de totes és el sentit crític , la curiositat i tenir una mentalitat disposada a sortir de la zona de confort. El segment d'edat és molt ampli, però estem majoritàriament entre els 30 i 60 anys .

Perquè un grup a Vinaròs, Baix Maestrat, quan se suposa que les fites de igualtat estan ja aconseguides a aquesta zona?

La pregunta dóna per descomptat que s'ha aconseguit la igualtat, quan en ningun lloc del món , ni tan sols en les democràcies més avançades, s'ha aconseguit. Això és «el miratge de la igualtat», la falsa creença que ja s'ha aconseguit una societat sense masclisme . Evidentment, s'han aconseguit millores, però a Europa, per posar un exemple, segueixen morint per crims masclistes al voltant de 1.000 dones a l'any.

El tràfic sexual de dones per a explotació sexual  és de tal magnitud que alguns paises ho han inclòs en el seu PIB, és a dir que aquesta molt normalitzat comprar dones per al seu ús sexual. Les dones estem excloses dels àmbits de poder , molt poques són admeses als més alts nivells de qualsevol camp, guanyen menys, la desocupació ens afecta mes, ens estanquem en treballs poc qualificats , quan en general tenim nivells mes alts de formació, se'ns jutja contínuament pel nostre aspecte i se'ns pressiona perquè assumeixin en exclusiva les tasques domestiques i de criança, per sobre dels nostres interessos econòmics , personals i professionals. Això últim decidit sovint precisament perquè el salari de la dona és menor i per guanyar això millor que es quedar-se a casa... crec que no fa falta que segueixi.

Només algú que visqui fora de la realitat pot pensar que aquesta igualtat ja aquesta aconseguida, encara que no cal oblidar que hi ha molts sectors de la societat que realment encara que no ho diguin amb aquestes paraules no desitgen la igualtat de les dones. Són masclistes i utilitzen aquesta falsa igualtat com una manera d'evitar que s'arribe a la veritable igualtat, fent que la gent pensi que ja s'ha aconseguit, de tal manera que els comportaments masclistes, que evidentment existeixen, es normalitzen i no tinguin oposició.

La violència masclista i els assassinats masclistes no sols no disminueixen, sinó que cada any el nombre de dones assassinades es manté en xifres esgarrifant. Se incideix molt en la formació des de la infantesa i en mesures com ara la denuncia. Malgrat les campanyes,  però, les dones assassinades continuen.  Què és el que fa fallida?

Hi ha molts factors. Per exemple , la violència física i els crims masclistes són actes que no poden donar-se sense que hi hagi un ambient propici, que fomente actituds negatives cap a les dones. El «la vaig matar per que era meua» només pot succeir en una societat que, encara que sigui veladament, observa a les dones com a objectes, més que com a subjectes. El maltractador, el que fa és aplicar de manera extrema una sèrie d'idees que ja estaven en l'ambient i ha acceptat. A això se li denomina masclisme de baixa intensitat, els famosos «micromaxismes» i vivim immersos en ells.

Són petits comportaments, en l'entorn familiar, en el treball, actituds , missatges en els diferents mitjans, que segueixen difonent idees estereotipades i masclistes sobre les dones, o bé mostrant-les com a objectes, o generant exemples de comportament tant masculins com a femenins obertament masclistes (per exemple la pel·lícula crepuscle, el reggaeton, o la publicitat que segueix mostrant a les dones com les netejadores-cuidadores de la casa i la família)

D'altra banda als homes en general se'ls segueix socialitzant de tal manera que la violència es naturalitza en el seu comportament més que en les dones. Un exemple són les joguines bèl·liques, la publicitat de les quals mai va dirigits a nenes, sinó a nens. Si no es venguessin no apareixerien un any darrere l'altre en els catàlegs de nadal i en les jogueteria... Finalment, crec que se segueix deixant la solució del problema en mans principalment de la víctima.

A les dones víctimes de maltractament se les anima molt a denunciar. Però per la naturalesa mateixa del delicte de maltractament i l'estat mental en el qual deixa a la dona, es fa molt difícil que siga ella la que denunciï. Precisament el maltractador el que intenta per sobre de tot és crear una enorme dependència i una falta total d'iniciativa. La implicació de tots a l'hora de denunciar i visibilitzar aquests delictes és molt important. La violència en la parella ha de deixar de considerar-se una cosa privada. El maltractament és com tots els altres, un delicte públic. Com a tal, qualsevol que en tingue en el seu coneixement, ha de denunciar. Les forces de seguretat inicien el procés de denúncia al moment en què tenen coneixement d'un delicte, i més en el cas de la violència masclista, que sabem que deixa a la víctima  sense la capacitat de defensar-se i de denunciar .

El feminisme ha estat una corrent molt destacada que a nivell  sociopolític ha tingut una forta presència al llarg de les últimes dècades. Últimament se sent en moltes ocasions a dones justificant-se en assenyalar que "jo no sóc feminista", hi ha com una corrent a la inversa, i moltes dones es desvinculen del feminisme. A què creieu que es deu?

No coincideixo amb el plantejament de la pregunta, de fet a Espanya , pràcticament després de l'activisme dels 70 i la primera llei de l'avortament del 85, quasi no hi ha visibilitat fins a la legislatura de Zapatero. La realitat és que les feministes han estat sempre un sector minoritari en el conjunt de dones i de la societat. Per exemple, quan les sufragistes van iniciar la seva campanya pel vot, la immensa majoria de dones estava en contra del vot femení i no es consideraven feministes en absolut .

La reacció actual segueix sent molt semblant , fins i tot després d'haver aconseguit coses tan importants com el vot, l'accés a l'educació , a heretar i posseir béns , el dret al treball etc ,la majoria de les dones donen per descomptat aquest estat de coses sense pensar que sense la lluita de les feministes aquests canvis socials mai es haurien produït. Fins i tot en els llibres de text es llegeixen expressions com `es va concedir el dret al vot’ , com si aquests drets haguessin estat concedits sense mes i no guanyats després d'anys de lluita pacífica, menystenint l'esforç de les feministes.

D'altra banda ,la raó d'aquesta falta d'identificació amb el feminisme, és a causa que l'educació pública no va tractar ni tracta pràcticament el tema, es veu fàcilment com entre la gent de 30 i 40 anys fins i tot amb educació superior el desconeixement és molt gran. Encara que sé per companyes que treballen en ensenyament que a nivell particular hi ha docents que ara inclouen la perspectiva feminista en els continguts. Però per aconseguir canvis significatius això és insuficient i deuria incloure's sistemàticament. A més estan els mitjans de comunicació i les indústries culturals , que tenen el poder d'arribar a la majoria de gent i crear opinió, però poques vegades han mostrat una imatge positiva del feminisme. Les pel·lícules, llibres i altres productes quasi no toquen el tema, i quan ho fan sovint ofereixen una imatge distorsionada , quan no directament falsa del feminisme i les feministes.

En els últims anys, per contra a l'anterior plantejament de desvincular-se d'aquest activisme, també han sorgit grups europeus emmarcats a Femen. Prop de casa nostra a les nostres comarques, trobem a F de Figa a les Terres de l’Ebre, o a vosaltres mateixa aquí al Baix Maestrat. Aparentment, hi ha una polarització de posicions? Negar el feminisme, o fer-se activista. Ha passat el temps d'adoptar postures difuses?

Les feministes són també activistes en molts casos , com les Femen. No són categories excloents. El paper de les teòriques i les acadèmiques és importantíssim, per que doten de discurs i donen arguments .Són les seues idees les que amb el temps acaben sent reivindicades al carrer per les activistes. Finalment, no hi ha tal polarització. Des del meu punt de vista cada associació i cada grup empra les eines que creu millors, però en última instància els objectius són els mateixos.

Tenint en compte que al llarg del planeta i de diferents països on la dona encara té un llarg camí per recórrer, a Europa sembla que en principi el paper de la dona no està tant menystingut. Alguna de les reivindicacions serien els sous o la conciliació laboral-familiar. Quines altres queden per aconseguir?

L'eliminació dels cimens masclistes ; l'accés de les dones als diferents àmbits de poder, en paritat; l'educació dels nens i nenes en igualtat; Els PIINA igualitaris; la coresponsabilitat en l’àmbit de la família i la parella, que no és una altra cosa que l'accés massiu dels homes al món de la criança i al domèstic, per tal d’arribar a un repartiment al 50%; la rehabilitació del feminisme i el paper de les dones en la història; la creació de noves masculinitats i feminitat; la crítica en general als valors culturals masclistes i al llenguatge... És inacabable...

Hi ha moltes persones que defensen que no es té en compte si se és home o dona, o siga el gènere, alhora de contractar a un treballador, directiu, executiu, etc. sinó que es mira les seues capacitats. Llavors, per norma general, es que els homes estan millor preparats que les dones, ja que hi ha un percentatge molt més gran d'homes desenvolupant tasques en aquest segment?

La pregunta assumeix que, per norma, els homes estan millor preparats, cosa que avui en dia és qüestionable. De fet, els càrrecs baixos i intermedis d'empreses públiques i privades estan plens de dones sobrequalificades i les cues de l'atur també.

El fet que hi hagi més homes en càrrecs de responsabilitat només demostra que les dones es presenten a aquests llocs en menys nombre , per que ja tenen un excés de responsabilitats domestiques i que quan ho fan, no són escollides. Tenint en compte que la majoria dels directius i alts càrrecs d'empresa són homes, no costa entendre per què no les trien: prejudicis, falta de companyerisme, desconfiança davant una dona que puga exercir poder, i, el més important, els càrrecs importants també es trien tenint en compte el factor personal. Les dones, quan acaben de treballar, poques vegades tenen temps per anar-se’n de copes amb els companys de treball.

També hi ha estudis que traslladen que hi ha una majoria de dones qualificades, però en els estaments més grans d'alguns àmbits, com el de la investigació, el seu nombre baixa en picat, especialment quan coincideix en èpoques de decidir maternitats.

 

Si parlem d'Espanya la tendència és que les dones estan més formades que els homes. Evidentment els estudis a les quals les dones van accedir en primer lloc , és a dir l'ensenyament i el sector soci-sanitari s'han feminitzat totalment .
L'accés i l'acceptació de les dones en carreres científiques i tècniques va ser posterior i estava en principi socialment pitjor vist però és només una qüestió de temps que les dones també accedeixin de forma massiva. En tots els àmbits meritocràtics, és a dir quan s'accedeix segons el teu currículum i mèrits, hi ha majoria de dones.

En els càrrecs mes baixos i intermedis en l'empresa privada també es veu un gran nombre de dones. La gran diferència s'aprecia quan comencem a pujar a càrrecs superiors, caps, directors, alt funcionariat...

Com més pugem en l'escalafó pitjor. Les poques dones que tenen llocs molt importants i de responsabilitat i que tenen bons salaris en empreses, universitats, al món de l'art o les finances són realment una minoria. Perquè als llocs de responsabilitat no s'accedeix només per mèrit, sinó per contactes i per relacions. Si els caps són homes , les copes les hi prenen fora del treball amb els seus col·legues masculins i aquí també es prenen decisions importants , que exclouen a les companyes de treball. És el famós «sostre de cristall».

On penseu que encara cal incidir en la igualtat a les nostres comarques? Quina batalla queda per lluitar?

Els problemes que afecten a les dones en altres llocs , ens afecten aquí també. Si hi ha una característica del masclisme és que els mateixos problemes es repeteixen en ambients molt diversos i el que varia és la intensitat. Tal vegada la característica d'aquesta comarca és, com sempre, l'aïllament, les males comunicacions i la falta de recursos específics per a les dones, que són mes accessibles a les ciutats i zones mes comunicades. Per cert , respecte a les nostres comarques l'altre dia es va celebrar un torneig de tennis en Benicàssim en el qual els premis de la categoria femenina eren inferiors. Gràcies a la pressió de la gent en xarxes , han rectificat i han equiparat el premi. A Benicarló hi ha una situació similar que no s'ha rectificat, cal fer mes denúncia.

Queden  molts fronts per abordar.

Volem que es visibilitze a les dones i al feminisme perquè es vegi el veritable pes que tenen dins de la societat. Per a això és important crear consciència, amb tot tipus d'accions sobre el problema de la desigualtat de les dones, que acaba portant conseqüències tan greus com els crims masclistes. La majoria els veu com alguna cosa llunyà, però ens involucra i afecta a tots.

La nostra vida quotidiana esta tenyida de masclisme i crea un ambient negatiu que limita el desenvolupament ple de les dones com a ciutadanes i com a persones, com a associació hem de ser una veu crítica amb la societat, cal denunciar les actituds masclistes.

 

Simone de Beauvoir continua vigent?

Per descomptat i deuria ser de lectura obligatòria en batxillerat, mai es va fer un repàs històric més exhaustiu de les circumstàncies i l’arrel de l'opressió de les dones i l'enfocament és aplicable al currículum no d'una, sinó de diverses assignatures : filosofia, història , ètica ...

I ... lectures recomanades.

Com no «El segon sexe » de Simone de Beauvoir; «Neoliberalisme sexual» d'Ana de Miguel, ja que el tema de la prostitució està candent. També «Tu fes el menjar, que jo penjo els quadres : paranys i tramposos en la cultura de la desigualtat» de Miguel Lorente.

Finalment, un desig a curt termini.

Que desapareguin els crims masclistes, tot i  que perquè es compleixi primer s'han de corregir moltes altres coses ...

 

 

 

La Calamanda no es fa responsable de les opinions emeses a través dels articles dels col·laboradors o de les declaracions dels invitats, ni les acceptem com a nostres ni tampoc tenim perquè compartir-les. Queden, per tant, emmarcades en el dret a la llibertat d'expressió, un dret que tampoc no contempla insults ni desqualificacions personals, més enllà del que implique una crítica a una gestió determinada.